Lo que no ves con los ojos

Lo que no ves con los ojos

Cansado de mirar tu foto en la pared

Ya no volvere a llamar, no me volveras a ver, esta vez me marcho para no volver

M'encanta

I si, es una mica aviat per dir-ho però m'encanta. Tot ell m'encanta. Saber de ell, saber que pregunta per mi, saber que vol estar cada dia més a prop meu, saber que cada dia queda menys per tornar-nos a trobar. Ja he dit que potser estic una mica adolorida de relaccions anteriors però m'es ben igual. M'encanta, no hi ha més per descriure el sentiment. Els seus cabells, els seus ulls. Estic treballant i noto la seva mirada travesant la meva esquena. Tothom m'ho diu: "Ell no parla gaire amb ningú però amb tu en canvi fa el que pot per apropar-se...". Això encara que no sigui res, potser es el principi d'alguna cosa o potser son imaginacions meves. La questió es que vol venir al meu cole, no es dolent nomes que fins i tot el meu cap ha dit que ell no serveix per estudiar el mateix que estic estudiant ara, que ha de tenir una altra finalitat. Segons el meu segon cap, ell esta darrera meu. No estic en contra nomes que jo vinc a treballar, no a buscar el amor de la meva vida. Pero sincerament aquest noi m'encanta. Es molt tradicional, i com es ruma llavors va a l'esglesia, no li agraden les arracades i crec que li agrado. Potser em faig mases il·lusions però tan es perque m'encanta com es.